A veure que us sembla aquest vocabulari lleidatà... Podeu afegir-hi paraules...(deixeu-les al foro o me les dieu pel messenger si hi soc)!!!

 
     
  EXPRESSIONS I MOTS EN GENERAL:  
 
EXPRESSIÓ
SIGNIFICAT
EXEMPLE
adelantos
s’entén com avenços científics o tecnològics
"Oh! quin adelanto!!"
afededéu
expressió que s’usa com a renec.
“Afededéu si tinguéssiu fenya estaríeu per aquí monejant...!”
agullar
apuntar o senyalar alguna cosa o persona.
“Agulla al cap d’aquella llebre i la tocaràs.”
al tanto que va de canto
: expressió que significa vigilar.
“Al tanto que va de canto, que l’aigua de la cassola ja bull!”
alego
aviat
“Alego vindran les vacances!”
ambaparà
expressió que s’usa com a exclamació. Sinònim de “mare meua” o “ai deu meu”
“Ambaparà lo que s’ha de sentir per quedar bé!”
ambustero
mentider.
“M’ha tocat la loteria!!” “Au calla, ambustero!!”
ampic
sinònim de “fins que” o “quan”
“Ampic m’avisos jo vinc.”
ampudegar
molestar
“No m’ampudegos que estic anfenyat!”
andés
on és?
“Andés lo boli?”
antrepussar
ensopegar, caure a terra.
astopenc
dit del menjar que costa de digerir i el seu gust és gairebé inexistent o insípid. Aquest s’acumula a la boca, formant una bola, per culpa de la seva constitució
“M’has donat una
carn molt astopenca.”
astux
estoig d’un estudiant.
aspategar
fotres de patac en algun lloc o a alguna persona.
"S'ha aspategat am lo cotxe"
aspategat
vesporai
au avíat
expressió que se li diu a una persona quan volem que ens deixi en pau.
“Au, avíat i dixa’m en pau.”
aumon
paraula que significa enlloc
No hai nat aumon.” (no
he anat enlloc.)
aurella
orella
auvà!
forma reduida del cultisme"au vinga". Aplicable en alguns casos la forma llatina "auvenga". Significa també "aucalla".
aviar
deixar escapar, marxar, fugir, etc.
“Avia lo gos i que volto.”
bandido
Dit amistosament a una persona.
“Què fas bandido?”
bona nit i tapa’t
expressió que es diu quan un se’n va al llit a dormir.
cantamanyanes
persona que es caracteritza per explicar coses que no són. Comediant.
ets l’amo i sinyor de totes les bèsties de la clamor
pressióque se li diu a una persona pels seus mèrits i també de forma amistosa. Un sinònim seria: “Ets lo rei!”
faltat
persona que no hi és del tot.
“El Manel està faltat!”
fenya
feina
garcilasa
forma lleidatana del medicament "analgilasa".
guaitar
mirar, fixar-se.
“Guaita què fa aquell paio.”
mangala, ganxa
bastó utilitzat pels padrins per caminar.
mantecado
gelat
“M’hai menjat un mantecado de nata.”
mentirós
mentider
misto
llumí
mixó
ocell
monejar
jugar, distreure.
nimai
sinònim de “ja t’ho faràs”
“Si no t’ho creus pues nimai.” o “Vols fanta naranja?” “No!” “Pues nimai!”
paracontar
vigilar, expressió que usen totes les padrines cada cop que el seu net agafa el cotxe per anar a algun lloc, ni que sigui per anar al rulla, es igual.
"Paraconte xiqueta no prengos mal!”
pasta
galeta
“Jo breno pastes amb xocolate.”
pedrís
lloc on la gent es reuneix per petar la xerrada quan surta la fresca. Acostuma a ser un banc de pedra, d’aquí li ve el nom.
pudular
acció de donar tombs com un carallot sense sentit
redeu
1.- dues vegades déu 2.- equivalent lleidatà de collons!
reixos
Reis Mags d’Orient.
"Què t’han portat los reixos aquest any?”
sisquere
eqiuvalent lleidatà del "tan de bo"
"Sisquere mos hagues tocat la loteria."
saldroc
clot. És molt freqüent trobar saldrocs en llocs sense asfaltar.
sanglot
singlot
sujeto
sinònim de persona.
“Qui és aquest sujeto?”
trastos
estris, eines
"Andés lo caixó dels trastes?” “Al maletero del cotxe.”
vamos!
no es un castellanisme, es un lleidatanisme que els espanyols ens van copiar pel seu gran efecte sonor. Significa: "venga" "nemi tots"
vae
expressió utilitzada quan s’està d’acord amb el que un diu
“Vae! Tens raó”!
xiquet / xiqueta
noi / noia
xurra
sort
xusma
aplicat a les persones que són de mal fiar.
ati ati
aqui aqui
ket peton
expresió que desitja mala sort o que et donguin pel cul...
"Ets un kbron ket peton!!!!"
Para conte
Vigilar o sinonim de "en ves de"
"Para conte de no caure" o "Paraconte de comprar raim podem comprar pressecs
Aurir
Obrir
"Aurix la porta!"
Boranit
Bona nit
"Men vai a dormi, boranit"
Cuartines
Cortines
"Obre les cuartines que casi no s'hi veu"
 
 
VOCABULARI DE TROS: ( by: alcoholic anònim )
Xapo
Aixada
"Agafa el xapo i a treballar!"
A retiro que fa gotes
Cap a casa que se fa fosc
"Au nem a retiro que fa gotes"
Es tard i vol ploure
Cap a casa que se fa fosc
"Au nem cap a casa ques tard i vol ploure"
Caballó
Puesto on se plantes les hortalises
"NENG agafa el xapo i comensa a fer caballons que sinó no acabarem"
Suc de civada
Alli on va triunfa ( SAN MIQUEL)
"Passam lo suc de civada que tinc la boca seca"
Subsurador
Aparato per llaurar el tros
"Agafa el tractor i ves a enganxar el subsurador"
Aulives
Olives
"I pa k no me ulvides te regalu 1 pot d'aulives"

DKV

(de ka uve)

Nom tradicional de les fragonetes de portar els moros
"Agafa la DKV i ves a portar els moros al tros"
Remolc
Carro anganxat al tractor per portar les aulives a la coperativa
"Carrega aquell sac d'aulives al remolc"